Your search results

Política d’habitatge a EU

Posted by admindomus on 28/05/2014
| 0

Històricament, l’habitatge a Europa s’ha considerat un element indispensable per garantir la pau social i el desenvolupament econòmic i urbà des del segle XIX. Així, molts països van assumir el foment de l’habitatge social com un interès per al desenvolupament i una necessitat per a la població.Amb el pas dels anys i l’evolució de l’economia de mercat, aquest concepte ha canviat substancialment.
Ara com ara, a Europa no existeix una única visió del concepte de l’habitatge social i cada país enfoca la seva política d’habitatge sota diferents criteris. Així, per exemple, la política d’habitatge exhibeix una varietat major entre els Estats membres de la Unió Europea que entre els Estats dels EUA.

Segons un estudi del Parlament Europeu, les polítiques d’habitatge dels Estats membres poden classificar-se en quatre grups principals:

• Els Països Baixos, Suècia i el Regne Unit es caracteritzen per una intensa intervenció estatal. Aquests països compten amb els sectors d’habitatges socials de lloguer més extensos de la Unió Europea i els seus Governs dediquen més del 3% del PIB a la política d’habitatge.

• A Àustria, Dinamarca, França i Alemanya s’ha produït un desplaçament menor del mercat i s’han mantingut uns sectors d’habitatges privats de lloguer amplis. La despesa de l’Estat en política d’habitatge generalment és de l’ordre de l’1-2% del PIB.

• Irlanda, Itàlia, Bèlgica, Finlàndia i Luxemburg formen un grup dispar, però tots disposen de sectors amplis d’habitatges en propietat i de sectors d’habitatges socials de lloguer relativament petits. La despesa de l’Estat en política d’habitatge es limita en general a un 1% del PIB aproximadament.

• Portugal, Espanya i Grècia tenen sectors particularment grans d’habitatges ocupats pels seus propietaris, uns sectors mínims d’habitatges socials de lloguer i (fins fa poc) uns sectors privats de lloguer de baixa qualitat i en declivi. La despesa de l’Estat en política d’habitatge és inferior a l’1% del PIB.

Deixa un comentari

La seva adreça de correu no serà publicada.